Cola, Colita, Colassa (Oda a Barcelona)

Isabel Steva Hernández, més coneguda com a Colita, és una de les fotògrafes més famoses de la Barcelona del segle XX. S'ha lliurat tant al seu ofici com al plaer d'exercir-lo i ha preferit retratar gent que coneix i, molt especialment, la que estima. Escriptors, cantants, artistes de cinema, però també rostres anònims, apassionants, que recull entre el poble, acaronant-los, sentint-los, ja que el seu art no es distancia. Necessita l'amor per produir-se.

Una tarda, al jardí de la seva caseta de la Bordeta, al barri de Sants, comparteix un berenar amb les amigues de sempre: Teresa Gimpera, Maruja Torres, Rosa Regàs o Pilar Aymerich. Ventura Pons s'encarrega d'enregistrar aquesta conversa, plena d'enginy i diversió, que tracta temes tan diversos com la memòria, la història, la política i el sentit de l'humor, les pensions, la mort de Franco o quan la Colita va rebutjar el Premi Nacional de Fotografia, atorgat pel ministre Wert.